Al comencement, quan un dels membres va proposar anar al menjador social a oferir la nostra ajuda no em va fer cap mena de gràcia. Abans de entrar, he de reconeixer que estava molt molt nerviosa per la gent que em podia trobar alla.

Al entrar i veure la cua que hi havia de gent pobre que no es podia permetre pagar una necessitat bàsica com el de menjar un àpat diari, em vaig quedar sorpresa, no podia gesticular ni una paraula.

Més tard, comentavam entre tots, diferentes persones que haviem vist i que ens havien sorprès.

Seguidament vam començar a fer el servei. Vaig trobar molt curiós la quantita de gent voluntaria que hi havia. Les monjes, més tard, ens van explicar que venien alumnes de altres escoles, religioses, cada dimarts a ajudar.