Quan vam arribar al menjador de  “Madre Teresa de Calcuta” ens va impactar veure tanta quantitat de gent esperant per entrar, tots ells eren persones amb pocs recursos. Alguns de bon matí, tenien botelles d’alcohol a les mans mig buides que compartien amb altres. Tots anaven amb bosses o motxilles. La roba que portaven estava trencada i bruta.

Vam entrar per la porta del darrera de l’església, un cop allà, el conserge ens va dirigir cap a unes escales que portaven al menjador. Allà un voluntari ens va portar en una sala on vam deixar les jaquetes, després una voluntària ens va donar una taquilla amb clau per deixar  les nostres coses de valor, ja que ens van informar que algun cop havien entrat a robar.

Seguidament ens vam posar uns davantals i ens van explicar com funcionava el menjador i les tasques que havíem de fer. Ens vam dirigir cap a la cuina i ens van adjudicar una taula a cadascú. Vam esperar a que llegissin un tros de la bíblia i que recitessin “el pare nostre”. Un cop van acabar. vam començar a servir el menjar. Ens va sobtar a tots la quantitat d’aliment que els hi donaven. Primer de tot vam servir-los un tros de pa i una taronja, després croissants. A mida que acabaven van portar una mena de caldo amb trossos de pollastre, ceba, llenties i carn. A continuació hi havia peixets arrebossats. De beure hi havia aigua i cafè en llet.

Molta gent, demanava una segona taronja o més pa. Repetien del que podien. Portaven “tuppers” per endur-se menjar i ens demanaven bosses per portar-s’ho tot. Però també ens vam fixar que hi havia gent que es deixava menjar el plat o quan els hi oferies algun d’aquests aliments et deien que no. N’hi havia d’altres que a més a més es queixaven de que el pa estava molt dur. La majoria d’ells eren mols agraïts, s’aixecaven i et deien gràcies.

Quan acabaven, vam recollir tot, vam netejar les taules i vam tornar a parar la taula.

Després vam assistir el segon torn, de 11:30 a 12.30. En aquest torn hi havia menys gent que en el primer, i ens vam trobar una dona que havia estat en el d’abans. També vam veure dos nens d’un o dos anys més que nosaltres i això ens va causar molta impressió. Ens vam fixar en que venien més homes que dones. La majoria eren de la tercera edat. També alguns d’ells s’amagaven amb la caputxa del jersei perquè els hi feia vergonya que els hi repartíssim el menjar.

Vam tronar a netejar les taules, a desparar-les. Vam fregar el terra de tot el menjar i inclús dels passadissos i també vam escombrar. Vam buidar les gerres i vam ajudar a la cuina a recollir-ho tot. La “germana Angelica” ens va donar les gràcies i també una fotografia de “Madre Teresa de Calcuta” i un penjoll amb la seva cara gravada. Vam acabar a les 13:30 i vam tornar cap al cole amb ganes d’explicar els companys la nostre experiència al menjaodr social.   

Valèria López